8a sessió cos i veu

04/03/2020

Què hem fet?

En arribar a l'aula, el primer que hem fet ha sigut relaxar-nos estirats a terra i escoltar el nostre cos. Havíem de recordar com ens vam visualitzar sessions anteriors impartint una conferència davant d'un públic i tornar-nos-ho a imaginar. L'objectiu era veure quines diferències a l'hora d'imaginar-nos hi havia el primer cop del segon cop. Després, les hem comentat de manera col·lectiva. A continuació hem fet uns exercicis per escalfar la nostra cara i altres per escalfar la nostra veu i hem dut a terme un seguit d'exercicis per millorar la nostra vocalització amb un tap de suro. El primer consistia a dir una frase de manera individual amb el tap a la boca i la professora mentrestant, anava fent correccions per a la nostra millora. 

Per últim, alguns companys hem sortit a fer la lectura en veu alta d'un text que havíem seleccionat nosaltres mateixos. En aquesta ocasió, també hem rebut diverses correccions per part de la mestra. Calia llegir projectant la veu, vocalitzant, amb un ritme adient, amb un llenguatge corporal corresponent...

Què he après?

En aquesta sessió el que he après principalment és a fer una bona vocalització o com a mínim, millorar-la mitjançant el seguit d'exercicis que he explicat a l'apartat anterior que hem realitzat amb l'objectiu de treballar-la. També he sigut capaç de visualitzar-me en una situació fictícia, impartint una conferència davant un nombrós públic, i he pogut comparar-me amb com em vaig veure la primera vegada que vaig fer-ho, durant les primeres sessions. He sigut capaç de veure una clara millora, on jo com a oradora em sentia molt més còmode, amb més seguretat, i omplint molt més l'espai on em trobava per fer la xerrada. Gràcies a això, he vist que el treball que hem estat realitzant amb les sessions que portem fins ara, és totalment efectiu i n'estic traient molt profit.

Reflexions

Una vegada finalitzada aquesta sessió, he pogut reflexionar sobre la importància que té fer una correcta vocalització per la bona comprensió del que comuniquem als oients. El fet de treballar amb el tap de suro, ha permès que haguéssim de fer un esforç extra a l'hora de vocalitzar, i d'aquesta manera, ho havíem d'exagerar. Quan ens hem tret el tap, hem notat molta facilitat al parlar, tanmateix, cal donar molta importància a la vocalització, ja que és un factor molt condicionant a l'hora que una conferència sigui interessant i comprensible o al contrari. Com a conclusió, no ens podem oblidar de fer una bona vocalització, i aquest fet sovint té lloc quan ens accelerem a parlar, però hem de tenir en compte que encara que nosaltres ens entenguem, ens ha d'entendre un públic el qual li han d'arribar els continguts i els coneixements de manera clara i sense haver d'esforçar-se a entendre-ho.