4a sessió cos i veu
29/01/2020
Què he après?
En primer lloc, he après la diferència entre agafar aire i deixar entrar l'aire, i he sigut conscient de quan utilitzo cada una d'aquestes accions al meu dia a dia. També he après a parlar fent que la meva veu sortís projectada per una zona del meu cap en concret i també utilitzant diversos recursos que faciliten la bona projecció de la veu.
Reflexions
Després d'aquesta sessió, me n'he adonat com normalment, a la nostra vida quotidiana i les activitats i accions que fem al llarg del dia, tota l'estona agafem aire i en molt poques situacions deixem entrar l'aire. La meditació i la relaxació és una activitat que ens permet deixar entrar l'aire sense necessitat d'haver-lo d'agafar. Quan deixem entrar l'aire, ens relaxem, i el nostre aparell respiratori té molt menys moviment que quan agafem l'aire. Una altra reflexió que faig és que després d'aquesta sessió, veig la importància que pot tenir fer ús d'un recurs per projectar la veu, ja que ajuda a una millor comprensió i efectivitat envers l'oient. Pel que fa a la frase de la setmana, mostra una gran importància al fet de respirar, i és que, la respiració ens acompanya des que naixem i arribem al món, fins que morim i marxem d'aquest.
Què hem fet?
El primer que hem fet a la sessió del dia 29 de gener, ha sigut parlar de la frase de la setmana, que és la següent: "La respiración es esa nave frágil que nos conduce del nacimiento a la muerte". A continuació ens hem estirat a terra i hem escoltat com respira el nostre cos. Hem fet una comparativa amb el fet d'agafar aire i deixar entrar l'aire. L'objectiu era ser conscient de les diferències i observar els canvis que es produïen en el nostre cos. Tot seguit ens hem posicionat tots els alumnes a quatre potes i havíem de representar el soroll d'un gos,i en aquesta mateixa postura hem hagut de dir els dies de la setmana col·locant de diferents maneres el nostre cap. Havíem d'imaginar-nos que la veu ens sortia per diferents llocs del cap per una bona projecció d'aquesta. Per últim, hem dit una frase de manera individual utilitzant un dels recursos per projectar la veu, imaginant-nos que disposem d'una pantalla damunt el nostre cap. També hem utilitzat un altre recurs, en aquest cas, el de la cistella, parlar imaginant-nos que hem d'encistellar una pilota a una cistella que se situa a la part davantera de l'aula.Què he après?
En primer lloc, he après la diferència entre agafar aire i deixar entrar l'aire, i he sigut conscient de quan utilitzo cada una d'aquestes accions al meu dia a dia. També he après a parlar fent que la meva veu sortís projectada per una zona del meu cap en concret i també utilitzant diversos recursos que faciliten la bona projecció de la veu.
Després d'aquesta sessió, me n'he adonat com normalment, a la nostra vida quotidiana i les activitats i accions que fem al llarg del dia, tota l'estona agafem aire i en molt poques situacions deixem entrar l'aire. La meditació i la relaxació és una activitat que ens permet deixar entrar l'aire sense necessitat d'haver-lo d'agafar. Quan deixem entrar l'aire, ens relaxem, i el nostre aparell respiratori té molt menys moviment que quan agafem l'aire. Una altra reflexió que faig és que després d'aquesta sessió, veig la importància que pot tenir fer ús d'un recurs per projectar la veu, ja que ajuda a una millor comprensió i efectivitat envers l'oient. Pel que fa a la frase de la setmana, mostra una gran importància al fet de respirar, i és que, la respiració ens acompanya des que naixem i arribem al món, fins que morim i marxem d'aquest.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada